‘Custos’: la lliga dels veterans extraordinaris

Fosa a negre i una cita de George S. Patton: «que Déu tingui pietat dels meus enemics, que jo no en tindré», tota una declaració d’intencions rubricada per un cop sec de destral que parteix un tronc en dos. Així comença Custos, de Jean Marc E. Roy, un curt documental amb inici fulgurant, que ràpidament adopta un to més assossegat: vida idíl•lica a la riba d’un llac canadenc, film musical de fons i entrevista-reportatge a Roger Serrasin, veterà de guerra.

Fotograma de Custos, de Jean Marc E. Roy

Fotograma de ‘Custos’, de Jean Marc E. Roy

Malgrat la seva factura excel•lent, els primers compassos del documental no auguren res de bo. El retrat de Roger Sarrasin és més aviat tòpic, un cúmul de clixés que aquest ex-combatent repapieja sobre les seves velles glòries a Kuwait i Corea: ensenya, insistent, orgullós, les seves medalles i certificats. Fins i tot s’emprova l’uniforme de guerra, que li queda estret, ridícul. I tot això es combina amb l’exaltació de la vida al camp, feliç al costat Isabelle, la seva néta discapacitada.

Però de seguida notem que hi ha alguna cosa que no acaba d’encaixar. Els elements que componen el relat van adquirint poc a poc un relleu surrealista: és evident que Isabelle no pot desplaçar-se amb la cadira de rodes per gairebé enlloc —estan al mig del camp—, les seves aptituds musicals són més còmiques que cap altra cosa i la figura de Roger cada cop es torna més histriònica i autoparòdica. Ens sentim incòmodes i no podem obviar l’aura d’irrealitat que envolta els personatges.

Fotograma de Custos, de Jean Marc E. Roy

Fotograma de ‘Custos’, de Jean Marc E. Roy

El curt acaba essent una estranya barreja entre Expediente X i les escenes més oníriques de Buñuel, i és que en una escalada de bogeria col•lectiva dels personatges, descobrim incrèduls que el director ha estat jugant amb nosaltres —i amb el nostre imaginari cinematogràfic— des de bon principi, posant a prova els límits de la versemblança. Es tracta, al cap i a la fi, d’un magnífic fals documental que dialoga, crític, amb la tradició del reportatge televisiu, estandarditzat i repetit fins l’avorriment; i ho fa transformant aquest format canònic en un film de terror i d’aventures, servint-se dels recursos tècnics del cinema de gènere per acabar obtenint una brillant comèdia: una espècie de lliga dels veterans extraordinaris, que s’enfunden els seus vestits de superherois paramilitars per combatre la terrible bèstia que amenaça el Canadà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s