Day: Mai 25, 2014

‘America’: l’evasió del costumisme

America és un film actual que mira cinquanta anys enrere. Un home viu amb la seva mare a la Vall d’Aosta, al nord est d’Itàlia, una petita regió en la qual el motor de l’economia és la ramaderia, i que durant els últims anys ha sofert l’èxode de la gent jove, de manera que hi resta només la gent gran.

_DAK4576

Fotograma de America


En aquest panorama d’immobilitat, ell ens explica el que ha estat la seva vida, o més ben dit, el que no ha estat: no ha tingut tres fills, no es va quedar a viure a Amèrica, no va fugir amb un circ ambulant. Totes les possibilitats que ha tingut a marxar fora i tenir una vida de pel·lícula han quedat reduïdes en passejar a les tardes mentre la seva mare, una dona de cent anys, prepara el sopar.

Ha dedicat tota la seva vida a no fer infeliços els seus pares; i ara que ha fet 60 anys, recorda que en comptes de maquillador de cadàvers hauria pogut prosperar a Estats Units o ser un pallasso de circ. Però posa els records a la maleta i surt a fora de nit, als carrers, a cridar amb un casc de Viking al cap, com quan era petit i la gent d’Aosta deia a la seva mare que estava boig.

_DAK4486

Alessandro Stevanon, el director d’America

America hauria pogut ser un retrat fidel de la vida al nord rural d’Itàlia, la història d’un home que viu ancorat a un passat que ja no existeix, i fins i tot, no va existir mai. Però acaba esdevenint una fusió entre la vida real i les imaginàries del seu protagonista, un relat amb diversos camins que acaben en un no-res. Ens pot recordar al joc que proposava ara fa sis Jaco van Dormael ara fa cinc anys amb Mr Nobody, considerant totes les opcions que parteixen d’un individu i les eleccions que fa a la vida, però a America el seu protagonista només viu la vida que ha escollit: el dia a dia gris i monòton d’Aosta.