La desesperança té un nom: ‘Kod Ćoška’

Tota comèdia, si vol ser digna de tal nom, ha de ser una tragicomèdia. El riure s’ha d’originar en la fossa de la nostra decència, en la incomoditat de veure’ns ni que sigui parcialment reflectits en les situacions més vergonyoses i indignes. És precisament de la tragèdia més absoluta, de la precarietat humana en la seva nuesa, d’on arrenca ‘Kod Ćoška‘, de Nikola Ilić i Corina Schwingruber Ilić, i per això mateix és un treball absolutament hilarant.

Fotograma de 'Kod Ćoška', de Nikola Ilić i Corina Schwingruber Ilić

Fotograma de ‘Kod Ćoška’, de Nikola Ilić i Corina Schwingruber Ilić

Sota la forma d’un relat costumista, ‘Kod Ćoška’ ens acosta a la Sèrbia rural, a un encreuament de camins perdut enmig del no res. I just en aquesta intersecció de camins que, suposem, no porten enlloc, ens trobem amb una botiga de queviures que fa a la vegada de bar i centre social, de mercat de fruita i de parc infantil. L’establiment esdevé un microcosmos al voltant del qual s’articulen les vides d’una desena d’homes, de famílies senceres abocades a la misèria, les quals no poden fer altra cosa que esperar a que no passi res.

El que descobrim en aquesta botiga és l’epicentre de l’exclusió: exclosos de l’Europa progressista, exclosos de la seva pròpia societat, exclosos del dret a viure les seves vides. Però per més que allò que contemplem ens pugui semblar familiar —un exercit d’aturats, com els anomenava Engels— no és assimilable a la nostra repetida ‘crisi’: es tracta, en aquest cas, d’una situació endèmica, de les víctimes mortals del capitalisme. La pregunta que hauríem de fer-nos, més aviat, és si no anem camí de convertir el nostre estat d’excepció econòmica en la condició natural de les nostres vides.

‘Kod Ćoška’ és un treball profundament ambigu, ja que al mateix temps que ens tanca en una realitat claustrofòbica, cíclica, que no pot ser definida sinó com una espiral d’autodestrucció i d’indignitat, aconsegueix fer-nos riure de mala manera. Fa gala d’un saber fer que il•lumina les situacions més grotesques i penoses, tornant-les terriblement còmiques: lluny de ridiculitzar els protagonistes, d’alienar-los i presentar-los com figures detestables, aconsegueix treure’n allò més humà. Una humanitat que no es resigna a ser trepitjada per la misèria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s