Festival Curt.doc 2012

El curt.doc tanca la seva cinquena edició amb Flying Anne de Catherine van Campen com a guanyadora del premi del jurat i el premi del públic

El curtmetratge escocès Jimmy de Martin Smith va ser el finalista, Portless de Talia Leibovitz el millor curtmetratge català i Los orígenes del marketing d’Elias León el premi del jurat jove. Pere Portabella va rebre el premi Nanook a una trajectòria que cada any atorga la direcció del Festival.

El Curt.doc (Festival Internacional de Curtmetratge Documental de Vidreres) va tancar el dissabte a la nit la seva edició més exitosa. Amb un teatre Casino “la Unió” vorejant el ple, durant els dos dies de competició la gent va poder veure les 20 peces de 15 països diferents que conformaven la secció oficial.

El jurat format pel productor Tono Folguera, el crític de cinema Ramon Girona i el director Isaki Lacuesta van decidir atorgar el Premi Nudie Jeans al millor curtmetratge documental a l’holandès Flying Anne de Catherine van Campen. El Curtmetratge va rebre també el premi del públic que concedeixen els assistents al Festival. El curtmetratge explica la historia de l’Anne, una nena que pateix la síndrome de  Tourette, fet que significa que de vegades s’ha de moure en cercles, sempre a la dreta, o que ha de llepar tot el que veu.

El premi Franklyn Marshall al finalista al millor curtmetratge documental va ser per a l’escocès Jimmy de Martin Smith, la impactant història de Jimmy McIntosh i la seva lluita diària pels drets dels discapacitats. Un dia en la vida de Jimmy McIntosh, vist des del seu punt de vista, a través d’una càmera subjectiva.

La historia portuària realitzada per Talia Leibovitz Portless es va endur el premi Nanook al millor curtmetratge català.  La impactant història del vaixell  de càrrega Stratis i del seu capità Mumtaz Ahmed, abandonats a la seva sort en el port català, va ser també molt ben valorada.

El dietari Los orígenes del Marketing del càntabre Elias León, va ser el guanyador del premi del jurat jove, una de les novetats d’aquest any. El jurat format per Laura Marés, Aina Soley i Àngel Daban van optar per aquest dietari, a on Elias León construeix un petit manual d’ús en el qual a partir d’esbossos narra un guió, sempre dubitatiu, sobre Queen, l’Índia, el viatge en si, la construcció d’una idea.

Pere Portabella va recollir el premi Nanook a una trajectòria que cada any concedeix la direcció del festival. Portabella, es va mostrar agraït pel premi i va fer una encesa reivindicació de les pantalles alternatives i dels festivals que, com el Curt.doc, projecten materials que es fan des de la llibertat, defugint els convencionalismes cinematogràfics i les dinàmiques de la producció convencional.

L’edició d’aquest any es va tancar amb un gran èxit de participació de treballs i d’assistència de públic fet que anima a la direcció a tirar endavant amb una nova edició que tindrà lloc el proper mes de juny.

Pere Portabella: Premi Nanook a una trajectòria

Pere Portabella sempre s’ha caracteritzat pel seu compromís social, polític i artístic. Amb la seva productora, Films 59, va fer possible que pel·lícules espanyoles emblemàtiques com Los golfos de Carlos Saura (1959), El cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961) es poguessin rodar en temps difícils.

Com a cineasta Portabella s’ha caracteritzat per les seves produccions, que combinen l’herència de la cultura d’avantguarda amb els llenguatges de ruptura. Les seves pel·lícules Vampir-Cuadecuc (1970) i Umbracle (1972) constitueixen dues intervencions radicals en les institucions cinematogràfiques i artístiques de l’època.

Després de l’estrena d’Informe general (1976), inicia un llarg parèntesi, marcat per la seva dedicació a l’àmbit polític i institucional durant la transició, que el fa abandonar la pràctica cinematogràfica. L’any 1989 emprèn de nou la seva carrera com a director amb El pont de Varsòvia, després vindrien els curtmetratges Art a Catalunya (1992), La tempesta (2003), Lectura Brossa (2003), el fragment de la pel·lícula coral ¡Hay motivo! (2004) El pla hidrològic i No al no, Visca el piano! (2006).

L’any 2001 les seves pel·lícules passen a formar part del fons artístic del Macba (Museu d’Art Contemporani de Barcelona). El 2002 és convidat com a únic artista espanyol a la Documenta 11 que se celebra a Kassel. El 2003 el Centre George Pompidou de París li ret un homenatge i adquireix per al seu fons la pel·lícula Nocturn 29. Filadèlfia, Baltimore, Chicago, Nova York exhibeixen les seves pel·lícules en cicles i exposicions, així com el Festival Internacional de Cinema Independent de Buenos Aires i la 42a Mostra Internacional del Nou Cinema de Pesaro que van programar el 2006 dues  retrospectives.

La pel·lícula Die Stille vor Bach (“El silenci abans de Bach”), el seu darrer llargmetratge, és seleccionada per a la 64a Mostra Internacional d’Art Cinematogràfic de Venècia en la secció Orizzonti. Rep també el premi especial del jurat en el 45è Festival Internacional de Cinema de Gijón, i s’estrena en primícia per a Amèrica del Nord a la tardor de 2007 en el MoMA de Nova York formant part de la retrospectiva de la seva obra.

L’any 2008, Portabella roda la que és la seva última pel·lícula fins a la data, Mudanza, un homenatge a Federico García Lorca, creada per a l’exposició internacional EVERSTILL, estrenada a La Huerta de San Vicente, Casa-Museu de Federico García Lorca a Granada. Per aquesta pel·lícula rep el Premi Nacional de Cinematografia.

Ramon Girona, Isaki Lacuesta i Tono Folguera: jurat del Curt.doc 2012

Ramon Girona

Doctor en Teoria i Cultura Contemporànies per la Universitat de Girona. Professor de llenguatge audiovisual a la Universitat de Girona. És autor de la monografia sobre el director de cinema Frank Capra (Cátedra, 2008) i ha publicat la tesi La implicació de Hollywood en la Segona Guerra Mundial: el cas Why We Fight a l’Institut Valencià de Cinematografia. Hacol·laborat, també, en el Diccionario del cine español e iberoamericano, editat per la Fundació Autor i la SGAE (2009).

 

 

Isaki Lacuesta

Cineasta. Debuta al cinema amb el llargmetratge Cravan vs Cravan.. L’any 2007 estrena el llargmetratge La leyenda del tiempo. L’any 2010 realitza el documental sobre la figura d’Ava Gardner La noche que no acaba. Amb el seu següent projecte, Lacuesta es trasllada a Mali per rodar, el documental El cuaderno de barro (2011) i la pel·lícula Los pasos dobles (2011), guanyadora de la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià. Lacuesta és també autor de diversos curtmetratges i instal·lacions expositives.

 

Tono Folguera

Productor executiu i director. Responsable de la producció de Vida y color, pel·lícula nominada als Premis Goya 2005; Balseros, documental guanyador d’un premi EMI i nominat als premis Oscar; Septiembres; “Bucarest, la memòria perduda, pel·lícula guanyadora dels Premis Gaudí 2008 i Goya (2008); Caracremada;  Bicicleta, cullera, poma (2011), premi Goya i Gaudí al millor documental 2012. En l’actualitat és director del departament de documental de la productora catalana Cromosoma.

El documental israelià i palestí Susya tancarà la secció oficial del Curt.doc 2012.

Un palestí de 60 anys i el seu fill compren l’entrada per anar a una zona arqueològica situada en un antic assentament jueu. Aquesta és l’única forma de tornar al seu poble natal, abandonat, que no han visitat des de fa 25 anys. Però ni aquest acte de normalitat es pot portar a terme en el context bèl·lic que assola la zona.

El documental de Dani Rosemberg i Yoav Gross tancarà la secció oficial del Curt.doc 2012.

Rat’s Island: l’aposta irlandesa del Curt.doc 2012

Eddie ha construït una senzilla barraca a l’estuari d’un riu a Irlanda, a prop d’una autopista. Ell i el seu fill, Andrew, pesquen i es preparen per a l’hivern, en aquest senzill i distant retrat de la vida al marge de la societat.

Mike Hannon grava la vida d’aquests dos personatges, en un “no lloc”, on sembla difícil que algú hi pugui viure.

 Rat’s Island serà en penúltim curt que es podrà veure aquest any a la secció oficial

El dietari L’ambassadeur et moi és el representant suïs d’aquesta edició del Curt.doc

L’Excel•lentíssim Senyor Ambaixador extraordinari i plenipotenciari de la República de Polònia en el Regne de Bèlgica, ha dedicat tota la vida al seu país. No obstant això, no ha tingut mai temps per al seu fill. El seu fill, i director del documental, sempre l’ha admirat i ha volgut ser com ell.

Jan Czarlewski va viatjar a Brussel•les per veure el seu pare i intentar recuperar el temps perdut i per anar allà on ell vagi, però l’ambaixador no està acostumat a tenir el seu fill contínuament darrere de les seves passes.

Una aposta arriscada i rodada en primera persona que no us deixarà indiferents!

PRESENTACIÓ DEL V FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURTMETRATGE DOCUMENTAL DE VIDRERES CURT.DOC 2012

DIA Divendres 8 de juny
HORA 11.30 hores
LLOC Museu del Cinema
Carrer Sèquia,1 (Girona)
Des de l’Associació Cinematogràfica Nanook volem convidar-vos a la roda de premsa de presentació del V Festival Internacional de Curtmetratge Documental de Vidreres Curt.doc, que es celebrarà els propers 14,15 i 16 de juny de 2011 al Teatre Casino “la Unió de Vidreres” .

A la roda de premsa es presentaran:

1- Filosofia i objectius del Festival.
2- Programació oficial a concurs 2012.
3- Categories i premis.
4- Dotació dels premis.
5- Premi Honorífic
6- Configuració del jurat i jurat jove
7- Criteris de Valoració.
8- Col•laboradors i patrocinadors.
9- Activitats Paral•leles
10- Directors presents al Festival

Es repartirà material gràfic per a la premsa escrita i audiovisual per a les televisions i mitjans audiovisuals.

L’equip petit, esport en estat pur. El tercer representant català al Curt.doc 2012

Lluny dels milions, els premis, la competició i les ànsies de guanyar uns nois juguen pel simple fet d’aprendre i passar-ho bé.

L’equip petit és la història d’un equip de futbol que mai havia guanyat. Ni tan sols havia marcat un gol. Ivan, Gerard, Nil, Xavier,Ruth, Eduard, Emma, Pol, Haritz, Cristian, Adrià, Dídac, Roger i Martí somiaven aconseguir-ho algun dia.

Una història emocionant que ens la presentaran en Roger Gómez i Dani Resines els seus directors que assistiran al festival aquests dies.

 Aquí en teniu un avançament!

Old man and the lady: una forma de vida que desapareixerà.

En una petita caseta de color vermell, al nord de Finlàndia, enmig d’enlloc i prop de la frontera amb Rússia, hi viuen Seppo, de 73 anys i Linda, de 102 anys, allà han de buscar i  trobar alegria en les coses petites de la vida. Un curt sobre la vida dels pobles aïllats de Kainuu, on encara predomina una forma de vida que desapareixerà.

Aquesta sorprenent i emotiva història dirigida per Markku Heikkinen la podreu veure el dissabte 16 de juny a la secció oficial del Curt.doc 2012!

Legend: A Film about Greg Garing: El documental musical pren protagonisme al Curt.doc

Greg Garing ja era un músic famós en l’escena musical del seu país quan tan sols tenia vint anys. Va tocar amb tots els grans de Nashville, que li deien El Nen. Segons el New York Times, el seu àlbum de debut va ser un dels millors 10 àlbums del 1998. Ara, aquesta llegenda té 43 anys i els metges li han donat només un any de vida.

De manera respectuosa i amb l’ànim d’explicar la terrible tragèdia a la que ha estat sotmès aquest cantant de Bluegrass, Emily Branham ens mostra el dia a dia d’una llegenda caiguda en desgràcia per culpa d’una malaltia minoritària.