Paradise Road

‘Paradise road’: un viatge a l’interior d’un mateix

Tomas Smulkis és director i protagonista d’aquest curt. I és que per més que ‘Paradise road’ es presenti com un viatge a la persecució d’un somni, la veritat és que es tracta d’una travessia diferent, un vagar per paisatges desconeguts que acaba essent un retorn a si mateix: Smulkis es veu abocat a la contemplació de la seva interioritat davant la immensitat d’Estocolm.

Fotograma de 'Paradise Road', de Tomas Smulkis

Fotograma de ‘Paradise Road’, de Tomas Smulkis

Tot comença amb un pressentiment, amb una visió o com li vulguem dir: el jove director s’enamora de les pel•lícules del cineasta Roy Andersson i decideix anar-lo a buscar per treballar amb ell. De fet, l’intuïció és bona i tot li surt rodó: es posa en contacte amb la productora d’Andersson i li asseguren que podrà treballar amb el director. No obstant, la trucada final no arriba i Smulkis es troba perdut en un no-lloc, atrapat al metro, assolat per l’ambient fred que cobreix la ciutat, en completa solitud.

Els temps es van espaiant poc a poc, fent-se dens i pesat, de manera que cada element de la ciutat sembla prendre un relleu especial; però no pas una presència animal, com si els objectes tinguessin vida pròpia, sinó més aviat una qualitat especular: tota la ciutat sembla dissenyada per reflectir al propi director, ja sigui la seva silueta en un vidre o personificant el seu estat d’ànim en construccions tan gegants com espectrals.

Fotograma de 'Paradise road', de Tomas Smulkis

Fotograma de ‘Paradise road’, de Tomas Smulkis

‘Paradise road’ encarna totes les característiques del que alguns anomenen documental reflexiu: l’objectiu de la càmera s’ha girat, literalment, envers el propi director. El curt no deixa de ser un diari personal, un dietari filmat, a partir del qual podem recórrer els carrers d’Estocolm, viure’n els temps morts, desesperar-nos en la seva incommensurabilitat. La genialitat del curt radica en la seva capacitat d’incorporar el paisatge en el relat, deixar que poc a poc vagi convertint-se en el protagonista del film. Però just en moment en que Tomas Smulkis sembla a punt de fusionar-se amb l’entorn, de confondre’s amb la ciutat, hi haurà un esdeveniment que trencarà amb la calma en la que ens trobem dolçament ensopits. Tomas Smulkis complirà el seu somni.