reflexió

El documental: una eina per a la reflexió

[JMEROY]CUSTOS-STILL300_2

Un any més, els documentals seleccionats pel Curt.doc no es limiten als estàndards de gènere als quals el dia a dia de la televisió ens té acostumats. En altres ocasions havíem aprofundit en la porosa frontera que separa el documental de la ficció, o fixàvem l’atenció en les possibilitats creatives i la llibertat expressiva que aquest format conferia als cineastes. Aquest cop volem centrar-nos en un altre aspecte molt interessant: utilitzar el documental com una eina per a la reflexió.

Al parlar de documental reflexiu no ens volem referir a aquells productes cinematogràfics destinats a commoure l’espectador mitjançant la crítica social, sinó a un tipus d’obra que és al mateix temps instrument i resultat de la reflexió. No es busca donar resposta a una pregunta preestablerta, ni reflectir una suposada realitat objectiva: es tracta d’una recerca subjectiva, un treball assagístic, on allò que passa a un primer terme és el propi realitzador del documental.

Els dietaris són un exemple paradigmàtic d’aquest gir de la càmera envers el seu portador: el documentalista esdevé el tema de l’obra. Aquesta flexió de l’objectiu no és un tic narcisista, sinó l’oportunitat de parlar de la identitat, els llaços familiars o la memòria històrica d’una forma diferent.

A més, no es tracta únicament d’una opció temàtica: també es veuen trastocades les convencions del gènere documental. És un paradigma que trenca amb la il•lusió cinematogràfica, de tal manera que l’univers representat es torna material mal•leable en mans del realitzador, que descaradament exerceix de titellaire.

La nostra relació amb el relat es torna molt més complexa: som contemporanis de la reflexió, vivim el work in progress del documentalista. La ironia, el diàleg amb la ficció i els jocs en el muntatge són habituals en aquest tipus de films. En poques paraules: es tracta d’un treball que redimensiona el valor estètic del documental i que en el Curt.doc no podem deixar de banda.